Posts Tagged ‘Villarato’

0 Comentarios

España 2 Barça 0

Jueves, 2 Septiembre, 2010

Puyol i Jeffren, 2 els tres jugadors que anaven amb informe mèdic sota el braç a la concentració a la convocatòria de la selecció espanyola ja s’han lesionat. Puyol, que va estar a punt de retirar-se coma internacional, encara no s’ha estrenat amb el Barça aquesta temporada. Es perdrà els pròxims 2 o 3 partits oficials (incloent el primer partit de Champions). Això sí, haura jugat una lamentable pachanga a Mèxic amistós en plenes vacances i haurà entrenat les mateixes vegades amb Guardiola que amb de Del Bosque en l’últim mes.

La maleïda roja ens torna a perjudicar. I això que aquesta vegada aturar la Lliga després de la primera jornada no havia de ser tan traumàtic, doncs la premsa podria parlar de la distància/diferència entre Madrid i Barça, recreant-se en el fracàs del debut de Mourinho a Mallorca i les excel·lències del joc culé. A més, el fet que no hi hagi Lliga en 15 dies farà que el Madrid noti menys a faltar la seva estrella (CR9), que aquesa temporada haurà de treure’ls les castanyes del foc més d’una vegada…

Per acabar amb les gracietes de la Real Federación de Furbo, destacar que el soci del Barça s’ha quedat sense cel·lebrar el ritual de l’entrega de la Copa de campió de Lliga 2009-2010, ja que aquest es va fer durant el Trofeu Joan Gamper.

1 Comentario

Adéu Pep, gràcies per tot

Miércoles, 11 Agosto, 2010

Gràcies a tu ens vem aixecar de la desidia i l’autocomplaença i vem tornar a ser el millor equip del món: 6 títols de 6 possibles al primer any. La tercera Copa d’Europa a Roma contra el Manchester United, el Mundial de Clubs per primera vegada… La Lliga dels 99 punts contra el millor Madrid de la història… El 2 a 6 al Bernabéu, on hem guanyat 2 anys consecutivament, també per primera vegada a la història. I tot plegat, jugant el millor futbol que s’ha vist mai.

Tots aquests anys plens d’afanys mereixen un crèdit, una confiança i un respecte que ni l’anterior junta ni l’actual han volgut donar-te. Entenc que només hagis renovat 1 any, perquè ho havies promès. Arrancar-te aquest any ens ha costat Déu i ajuda, però avui ja te n’estàs arrepentint. I no m’extranya…

Planificació: Una nova temporada i la plantilla més curta que l’anterior. Marxen Henry, Márquez, Touré, Chygrynsky (contra la teva voluntat) i els 2 jugadors que van pagar la casa de Laporta i els pals de golf nous de Beguiristain: Keirrisson i Henrique. En canvi, Hleb i Cáceres es converteixen en les dues paparres que, com va fer Saviola, preferiran no jugar i cobrar del Barça. Per últim, no et porten cap reforç dels demanats (especialment Cesc) i, en canvi, t’intenten fer empassar Özil. Vas haver de lluitar pel reconeixement dels teus companys de feina, començant per en Tito Vilanova, que va ser menystingut durant molts mesos.

Interessos comercials: Tots sabem que el futbol ha de fer equilibris entre l’esport i el negoci. Els romàntics esperem que els interessos comercials no acabin engolint la màgia i la noblesa que li pugui restar al futbol. Però comprobem com, gira rera gira i anunci rera anunci, això va transformant-se fins al punt d’haver de negociar els minuts i segons que un jugador haurà de ser sobre la gespa impracticable d’un camp asiàtic a 30 graus, amb el logo al braç d’una marca de sospitosos productes per aprimar-se…

Villarato: Per si això no fos prou, resulta que el Barça pertany a la Federació de Furbo més casposa i inepte de tot el món; capaç de programar un amistós internacional a Mèxic, poques hores abans de començar la temporada oficial. Uns dirigents que no es plantegen fer justícia amb clubs que han arreglat partits per ascendir a 1a divisió, ni pensa en reduïr el nombre d’equips de la Lliga (perdó, la Liga  BBVA).

Després d’haver-ho guanyat TOT, cansat de dirigents ineptes i segur que en altres equips podràs treballar sense tants problemes i tanta pressió, marxaràs del Barça. Ho entenc perfectament. Que sàpigues que no t’has de sentir malament: tu ja no hi pots fer més. Has donat el màxim i has fet que els teus rendeixin al màxim nivell. Has arribat tan lluny com has pogut amb humilitat i persistència. Ara, el feeling s’ha esfumat…

Adéu Pep, gràcies per tot! Disfrutarem de tu aquesta temporada…

0 Comentarios

Decàleg del President

Lunes, 9 Agosto, 2010

El primer any de mandat de Rossell ja ha començat, aquí van unes recomanacions en forma de decàleg pel nou president. Si aconsegueix això, les coses li aniran bé segur.

  1. Publicitat a la samarreta: La imatge del Barça com a entitat amb compromís social global ha estat possiblement la millor aposta de l’anterior junta. Aquest gest és també rendible econòmicament. Posar publicitat d’altres marques* no agrada a l’aficionat culé.
  2. Aspiracions personals: Qualsevol persona que es posa a l capdavant d’aquest club n’obté beneficis personals. Un cop assumit això, cal estar a l’alçada del càrrec i no utilitzar-lo pel benefici personal. Encara menys per fer carrera política.
  3. Figura de l’entrenador: Per fortuna, tenim al millor entrenador de la història (Pep Guardiola). Intentar que treballi en un entorn favorable és fonamental. No vendre’s els jugadors que vol i col·locar els que no vol és el mínim exigible.
  4. Política de fitxatges: Gastar poc en jugadors que no siguin primeres espases i evitar operacions sospitoses (com les de Henrique i Kerrisson). Per evitar suspicàcies, no omplir el vestidor de brasilenys.
  5. Seccions: Mentre l’equip de futbol guanyi, el president té el lloc assegurat. Això no és motiu per deixar d’assistir a les competicions de les altres seccions del club.
  6. Imatge: Un president del Barça no pot permetre’s segons quines coses. Cal vigilar les declaracions que es fan i els amics que es tenen. Les maneres importen, des de com es vesteix a com es negocia amb altres clubs, passant pel comportament en llocs públics (com ara aeroports o discoteques).
  7. Sinceritat: A l’hora de seguir un model de gestió. No s’hi val a mentir al soci ni tampoc amagar aconteixements. Sobretot, no es pot dir que es tenen diners i després una auditoria ho desmunti i resulti que el club té un deute.
  8. Relació amb la premsa: cal portar-se bé amb tothom però sense deixar de tenir personalitat. Fer-se respectar i mostrar-se natural no és contradictori. Guardiola n’és un exemple.
  9. Conexió amb els culés: no s’hi val a creure’s superior a la resta de socis i sòcies. Cal estar al peu del canó, parlar amb penyes, socis/es i aficionats/des culés tot el temps. Saber què els preocupa i que els il·lusiona.
  10. Relacions i respecte: el Barça és un club centenari. Per història, per títols, per nombre de seguidors… per tot el que significa aquest club, les relacions amb la resta d’institucions ha de ser bona. Això implica portar-se bé amb tothom (els episodis de les directives de Barça i Espanyol dels darrers anys han estat lamentables); i al mateix temps, fer-se respectar i no permetre injustícies, calendaris sospitosos, convocatòries malicioses, arbitratges escandalosos i campanyes mediàtiques ridícules.

 

* Diversos comentaris en l’anterior post em feien veure que el patrocini d’Herbalife s’ha d’imputar a l’anterior directiva. Que en quedi constància.

9 Comentarios

Guardiola vs Sandro: és la guerra

Miércoles, 4 Agosto, 2010
Quo Vadis Barça?

Quo Vadis Barça?

És molt possible que aquesta sigui la última temporada de Guardiola com a entrenador del Barça. De fet, tot indica que si ha renovat 1 any és perquè ja havia donat la seva paraula. Un any després, ell ha complert els objectius, tornant a guanyar la Lliga contra el millor Real Madrid de la història i sumant 99 punts. Va arribar a semifinals de la Champions malgrat tenir la plantilla més curta de la competició i torna de vacances a temps per veure com se li venen la seva aposta personal i encara té la plantilla més curta que fa un any. Un altre hauria plegat fa setmanes, però Guardiola té paraula i es quedarà un any més.

Això sí, no ha deixat passar la primera ocasió que ha pogut per deixar les coses clares: ell mira per l’equip i farà servir el planter perquè no té mes remei. Ell no hauria venut mai de la vida a Chygrynsky i ell no posaria a Messi a un amistós a Korea, després de més de 18.000 quilòmetres en avió en 2 dies. No només ha deixat les coses clares: Guardiola també ha deixat en evidència la nova directiva, que per 2 milions d’euros l’obligarà a fer jugar l’argentí.

Herbalife-Barça?

Herbalife-Barça?

Els diners el primer, el Barça després. O és que ningú ha vist el nou patrocinador de la màniga? Herbalife és una companyia amb una llarga trajectòria de litigis i polèmiques a tot el món, tant per la mala qualitat del producte com per la mala gestió i el seu sistema de vendes (el famós sistema piramidal que està prohibit a molts països). Herbalife-Barça? Per aquí no anem bé, Sandro.

Per si tot això no fos prou, la Supercopa d’Espanya també portarà polèmica: els campions del món sembla que no arribaran a temps per jugar el partit d’anada, per culpa d’un fantàstic amistós a l’altra punta del món. Més problemes…

0 Comentarios

El premi de Villar

Viernes, 16 Julio, 2010

Si una cosa ha quedat clara en aquest Mundial és que el Barça li ha canviat la cara i la sort a la selecció espanyola. Un cop s’ha començat a jugara futbol, els títols han arribat. El Mundial ha estat l’èxit d’un model d’entendre el joc: el model Barça. Tots els gols de la selecció espanyola els han marcat jugadors del Barça.

Ara arriba l’agraïment del president de la Real Federación Española de Furbo: un amistós a Mèxic 3 dies abans de l’anada de la Supercopa d’Espanya. És insultant programar un partit a l’altra punta del món tan poc temps després del Mundial i tan poques hores abans de la disputa d’un títol oficial. Així ens agraeeixen la participació del Barça??

No sé qui pot fer entrar en raó a aquest individu tan inepte, però espero que els propis jugadors siguin els primers que es plantin.

1 Comentario

Respecte al Campió!

Lunes, 17 Mayo, 2010

El Barça ha guanyat la lliga dels 99 punts al millor Real Madrid de la història. I ho ha fet perdent 1 partit en tota la temporada. Aquest equip es mereix un respecte. Des del 13 de maig de 2009 al 16 de maig de 2010, hem vist com guanyavem 7 títols . En un any hem guanyat 4 vegades consecutives al Madrid (2 a cada camp). Estem vivint el millor Barça que hi ha hagut mai.

Tenim el millor entrenador, el millor equip, el millor jugador, el millor porter i el millor migcampista de la Lliga, el millor estadi i, des de fa poc, també tenim la millor afició. El model del Barça és un èxit i els títols ho estan confirmant: una idea clara del futbol que es vol jugar i uns jugadors que l’han viscuda des de petits a la cantera.

Tots aquests èxits s’han volgut desprestigiar i menystenir des de la caverna mediàtica: As, Marca, DeportesCuatro, Punto Pelota, Carrusel Deportivo, la Cope, els esports d’Antena 3, Telemadrid, Tele5 (on directament se’n van al llit amb jugadors del Madrid), TVE, yahoo.es,  etc. Tots contra el Barça amb cagómetros, villaratos, canguelos, comparacions i dards enverinats… ho han tornat a intentar i han tornat a hipermotivar els jugadors del Barça, que resulta que coneixen perfectament l’entorn perquè la majoria no són estrangers. Ahir mateix encara era hora que algú parlés del Málaga, pero no tenien temps. Preferien vestir a Clemente de Superman i apel·lar a l’esperit del Maracanazo, el Tamudazo i felicitar-se perquè Xavi – a qui lleparan el cul d’aquí poc al Mundial – es perdés el partit per haver vist la seva 5ª groga per protestar. (El Madrid ha vist una sola groga per protestar en tota la temporada). Avui dedicaran el mateix temps a parlar d’esports que a parlar dels incidents a Canaletes. Com va dir Pep, això no canviarà; i menys si l’any vinent fitxen a Mourinho.

Però no només la premsa ha estat un obstacle, els àrbitres, els comités, la Real Federación Espanyola de Futbol (la única federació del món que no dóna el trofeu de campió el dia que guanya la Lliga), els horaris dels partits, les convocatòries del seleccionador, els partits de selecció a mitja temporada, els diners gastats per un rival suposadament endeutat… tot ha anat en contra del Barça, però aquest equip ha demostrat que tenia ganes de guanyar. Mai ningú no ens ha pogut tòrcer.

FELICITATS CAMPIONS!!!! Visca el Barça i Visca Catalunya!!!

0 Comentarios

Un petit pas pel Barça, un gran pas pel Futbol

Lunes, 10 Mayo, 2010

Queda un partit, a casa i contra el Valladolid, per guanyar el títol de lliga més ajustat de tots els temps. El Barça haurà de sumar 99 punts per assegurar-se la competició: una puta babraritat.

I és el Barça qui ho meriex per moltes raons, però per sobre de tot perquè el futbol mereix campions com aquest equip. Els valors que han de trionfrar són els de l’equip, la humilitat, el sentiment d’uns colors, la pinya, l’esforç, la persistència.

Avui encara hi ha qui pretén desestabilitzar els jugadors amb rumors de la premsa rosa. Hi ha qui segueix amb la seva insensata i delirant denúncia dels arbitratges (increïble però cert). Hi ha qui té mal perdre i es recorda d’un derbi ja passat amb una esbiaixada visió. Tant se val, nosaltres a la nostra: a guanyar i a fer tapar boques una temporada més.

La temporda passada es va demostrar que el model del Barça era un model guanyador, capaç de l’excel·lència. Cal certificar que es tracta d’una idea de fer futbol sòlida i consolidar-ho guanyant aquest títol, la lliga de tots els récords. La lliga de Messi i la cantera, la lliga dels dos derbis guanyats al Madrid, la lliga de la remuntada incompleta contra l’Inter, la lliga de les campanyes malicioses des de la Meseta, la lliga de l’engominat CR9 i els 300 milions de Florentino, la lliga dels rivals que juguen caminant contra els blancs i posen l’autocar contra el Barça, la lliga dels àrbitres còmplices del joc brut, la lliga de Pedro, la lliga de l’Espanyol reservant jugadors contra el Racing per empatar a 0 a Cornellà amb el Barça, la lliga de Lillo traïnt al seu amic i restant-li als blaugranes el que no els va restar als blancs, la lliga de Camacho, Sánchez Flores, M. A. Portugal, Michel Hugo Sánchez (tots madridistes, tots entrenadors), la lliga de Masoud, de la Cibeles amb tanques el cap de setmana vinent…

El Barça de Guradiola ha respòs sempre que ho havia de fer. Fins i tot quedant eliminats de Copa i de Champions, va guanyar els partits de tornada. Aquest equip dona la cara i per això l’afició també. Dissabte el Camp Nou ha de ser una olla a pressió i no s’hi val cantar “Campions, campions” abans d’hora (com la temporada passada: FCB 3 Villareal 3). Primer guanyem el partit i després la festa…

1 Comentario

Lloranato, mentides i cintes de video

Miércoles, 17 Marzo, 2010

“Y el árbitro, ¿de dónde es? ¿Catalán? No hace falta decir nada más…”

Aquestes paraules de Schuster van ser l’inici d’una llarga campanya d’acusacions als àrbitres espanyols, que suposadament pretenen ajudar al Barça i perjudicar al Madrid. La campanya del Lloranato està funcionant a la perfecció, fins al punt d’arribar a expedientar al millor entrenador del món i, per cert, al català de l’any.

Guardiola se sap amb la raó i és víctima d’una injustícia. Ja sabem -per l’acusació injusta de dopping a Itàlia - que ni 10.000 expedients el podran aturar. Guardiola no s’empassa així com així una mentida. Hi ha imatges que ho demostren. No pot amagar-se la veritat amb 24 càmares de televisió seguint els partits. Un dels molts valors que es poden exportar al dia a dia, de la manera d’entrenar d’en Pep és SER HONEST, amb un mateix i amb els altres.

Molts entrenadors han dit coses molt pitjors abans que Guardiola. Mai han rebut càstig. On no arriben jugant a futbol (per exemple a quarts de la Champions) i volen arribar fent joc brut als diaris i als despatxos. Només espero que el futbol esl segueixi donant lliçons: les coses no es fan així senyors!

Per cert, avui juga el Barça contra l’Stuttgart la tornada de vuitens. Sí, la Champions del Bernabéu… Qui ha estat el focus d’atenció? Per qui ha estat tota la pressió? Chapeau Guardiola, una vegada més.

 

PD_ Caceria a CR9? Passin i vegin:


YouTube Direkt

(Gràcies a Gamón1984)

4 Comentarios

Un altre 2 a 6 per respondre al Lloranato?

Lunes, 8 Febrero, 2010

Seria difícil repetir un marcador similar aquesta temporada al Bernabéu, però les campanyes de la premsa de Madrid estan aconseguint “picar” a la plantilla del Barça. Estic convençut que, si els blancs tenen ganes de revenja davant la seva afició, els blaugranes també estan esperant aquest partit per a tapar moltes boques.

Guardiola ja ha manifestat que no li sembla bé que es vulgui desprestigiar la feina feta el 2009 amb l’excusa dels arbitratges. 6 títols no es guanyen per casualitat, ni per decret. Insinuar una cosa així és igual d’indignant com dir que el Barça és líder amb 5 punts de distància gràcies al Villarato.

Si una cosa pot aconseguir el “Lloranato” és eque els jugadors del Barça surtin a jugar encara més motivats. Aquest cap de setmana vem comprobar com l’equip treia l’orgull del campió per a fer front a les condicions adverses. M’imagino que Guardiola és qui està vehiculitzant i positivitzant aquesta situació per tornar a fer callar boques. Recordo que portades amb les paraules canguelocagómetro es van penjar al vestidor del Bernabéu en els minuts previs del 2 a 6. Aquesta temporada es podria empaperar el vestidor visitant sencer… Motivació no faltarà.

9 Comentarios

Marca fa història en el periodisme esportiu

Lunes, 1 Febrero, 2010

Mai abans en la història del periodisme s’havia arribat a aquests extrems: trucar una imatge per poder mentir. A Madrid van agafar-se seriosament la dita “no deixis que la veritat t’espatlli una gran notícia” i van posar-se a treballar amb el photoshop. (Però ho van fer molt malament).

Van retallar la imatge de la jugada del gol del Barça per poder-la posar més horitzontal, van esborrar les línies de la gespa i van retocar el cercle central per poder afirmar que Pedro estava en fora de joc: ja tenien el “Villarato” muntat.

Marca juga amb el photoshop
Marca juga amb el photoshop

 Per cert, sempre m’agrada, quan es parla del Villarato, posar aquesta imatge del President de la LFP, Ángel Mª Villar:

Villar amb la samarreta del Real Madrid, al costat del president del Real Madrid

Villar amb la samarreta del Real Madrid, al costat del president del Real Madrid

S’havia vist com des de rotatius diferents es feien interpretacions molt allunyades, fins i tot contràries, d’una mateixa jugada. Recentment s’havien utilitzat imatges d’altres equips per justificar accions determinades. Es pot discutir si és o no intencionada una mà, si la l’àrbitre encerta o s’equivoca en una acció, si ha entrat tota la pilota  o no. Però agafar una imatge i trucar-la deliberadament no s’havia fet mai.

Caldrà estar atents a les reaccions dels colegues perdiodistes. Amb els programes d’edició, uns retocs en cas de dubte poden ser molt llaminers. S’extendrà aquesta pràctica?  S’havia fet anteriorment alguna acció similar però aquesta vegada la “chapussa” ha estat massa evident? Esdevindrà aquest un recurs vàlid en el periodisme esportiu a partir d’ara?

A mi em sembla que tot plegat és el resultat de veure’s superats pel milor equip de futbol de la història. Com ha dit recentment el segon capità del Barça, Xavi Hernández: “no ho poden digerir”.

 

Les imatges estan extretes del grup del facebook:  No a las campañas anti-Barça desde Madrid.