Posts Tagged ‘messi’

1 Comentario

Adéu Pep, gràcies per tot

Miércoles, 11 Agosto, 2010

Gràcies a tu ens vem aixecar de la desidia i l’autocomplaença i vem tornar a ser el millor equip del món: 6 títols de 6 possibles al primer any. La tercera Copa d’Europa a Roma contra el Manchester United, el Mundial de Clubs per primera vegada… La Lliga dels 99 punts contra el millor Madrid de la història… El 2 a 6 al Bernabéu, on hem guanyat 2 anys consecutivament, també per primera vegada a la història. I tot plegat, jugant el millor futbol que s’ha vist mai.

Tots aquests anys plens d’afanys mereixen un crèdit, una confiança i un respecte que ni l’anterior junta ni l’actual han volgut donar-te. Entenc que només hagis renovat 1 any, perquè ho havies promès. Arrancar-te aquest any ens ha costat Déu i ajuda, però avui ja te n’estàs arrepentint. I no m’extranya…

Planificació: Una nova temporada i la plantilla més curta que l’anterior. Marxen Henry, Márquez, Touré, Chygrynsky (contra la teva voluntat) i els 2 jugadors que van pagar la casa de Laporta i els pals de golf nous de Beguiristain: Keirrisson i Henrique. En canvi, Hleb i Cáceres es converteixen en les dues paparres que, com va fer Saviola, preferiran no jugar i cobrar del Barça. Per últim, no et porten cap reforç dels demanats (especialment Cesc) i, en canvi, t’intenten fer empassar Özil. Vas haver de lluitar pel reconeixement dels teus companys de feina, començant per en Tito Vilanova, que va ser menystingut durant molts mesos.

Interessos comercials: Tots sabem que el futbol ha de fer equilibris entre l’esport i el negoci. Els romàntics esperem que els interessos comercials no acabin engolint la màgia i la noblesa que li pugui restar al futbol. Però comprobem com, gira rera gira i anunci rera anunci, això va transformant-se fins al punt d’haver de negociar els minuts i segons que un jugador haurà de ser sobre la gespa impracticable d’un camp asiàtic a 30 graus, amb el logo al braç d’una marca de sospitosos productes per aprimar-se…

Villarato: Per si això no fos prou, resulta que el Barça pertany a la Federació de Furbo més casposa i inepte de tot el món; capaç de programar un amistós internacional a Mèxic, poques hores abans de començar la temporada oficial. Uns dirigents que no es plantegen fer justícia amb clubs que han arreglat partits per ascendir a 1a divisió, ni pensa en reduïr el nombre d’equips de la Lliga (perdó, la Liga  BBVA).

Després d’haver-ho guanyat TOT, cansat de dirigents ineptes i segur que en altres equips podràs treballar sense tants problemes i tanta pressió, marxaràs del Barça. Ho entenc perfectament. Que sàpigues que no t’has de sentir malament: tu ja no hi pots fer més. Has donat el màxim i has fet que els teus rendeixin al màxim nivell. Has arribat tan lluny com has pogut amb humilitat i persistència. Ara, el feeling s’ha esfumat…

Adéu Pep, gràcies per tot! Disfrutarem de tu aquesta temporada…

9 Comentarios

Guardiola vs Sandro: és la guerra

Miércoles, 4 Agosto, 2010
Quo Vadis Barça?

Quo Vadis Barça?

És molt possible que aquesta sigui la última temporada de Guardiola com a entrenador del Barça. De fet, tot indica que si ha renovat 1 any és perquè ja havia donat la seva paraula. Un any després, ell ha complert els objectius, tornant a guanyar la Lliga contra el millor Real Madrid de la història i sumant 99 punts. Va arribar a semifinals de la Champions malgrat tenir la plantilla més curta de la competició i torna de vacances a temps per veure com se li venen la seva aposta personal i encara té la plantilla més curta que fa un any. Un altre hauria plegat fa setmanes, però Guardiola té paraula i es quedarà un any més.

Això sí, no ha deixat passar la primera ocasió que ha pogut per deixar les coses clares: ell mira per l’equip i farà servir el planter perquè no té mes remei. Ell no hauria venut mai de la vida a Chygrynsky i ell no posaria a Messi a un amistós a Korea, després de més de 18.000 quilòmetres en avió en 2 dies. No només ha deixat les coses clares: Guardiola també ha deixat en evidència la nova directiva, que per 2 milions d’euros l’obligarà a fer jugar l’argentí.

Herbalife-Barça?

Herbalife-Barça?

Els diners el primer, el Barça després. O és que ningú ha vist el nou patrocinador de la màniga? Herbalife és una companyia amb una llarga trajectòria de litigis i polèmiques a tot el món, tant per la mala qualitat del producte com per la mala gestió i el seu sistema de vendes (el famós sistema piramidal que està prohibit a molts països). Herbalife-Barça? Per aquí no anem bé, Sandro.

Per si tot això no fos prou, la Supercopa d’Espanya també portarà polèmica: els campions del món sembla que no arribaran a temps per jugar el partit d’anada, per culpa d’un fantàstic amistós a l’altra punta del món. Més problemes…

0 Comentarios

Un petit pas pel Barça, un gran pas pel Futbol

Lunes, 10 Mayo, 2010

Queda un partit, a casa i contra el Valladolid, per guanyar el títol de lliga més ajustat de tots els temps. El Barça haurà de sumar 99 punts per assegurar-se la competició: una puta babraritat.

I és el Barça qui ho meriex per moltes raons, però per sobre de tot perquè el futbol mereix campions com aquest equip. Els valors que han de trionfrar són els de l’equip, la humilitat, el sentiment d’uns colors, la pinya, l’esforç, la persistència.

Avui encara hi ha qui pretén desestabilitzar els jugadors amb rumors de la premsa rosa. Hi ha qui segueix amb la seva insensata i delirant denúncia dels arbitratges (increïble però cert). Hi ha qui té mal perdre i es recorda d’un derbi ja passat amb una esbiaixada visió. Tant se val, nosaltres a la nostra: a guanyar i a fer tapar boques una temporada més.

La temporda passada es va demostrar que el model del Barça era un model guanyador, capaç de l’excel·lència. Cal certificar que es tracta d’una idea de fer futbol sòlida i consolidar-ho guanyant aquest títol, la lliga de tots els récords. La lliga de Messi i la cantera, la lliga dels dos derbis guanyats al Madrid, la lliga de la remuntada incompleta contra l’Inter, la lliga de les campanyes malicioses des de la Meseta, la lliga de l’engominat CR9 i els 300 milions de Florentino, la lliga dels rivals que juguen caminant contra els blancs i posen l’autocar contra el Barça, la lliga dels àrbitres còmplices del joc brut, la lliga de Pedro, la lliga de l’Espanyol reservant jugadors contra el Racing per empatar a 0 a Cornellà amb el Barça, la lliga de Lillo traïnt al seu amic i restant-li als blaugranes el que no els va restar als blancs, la lliga de Camacho, Sánchez Flores, M. A. Portugal, Michel Hugo Sánchez (tots madridistes, tots entrenadors), la lliga de Masoud, de la Cibeles amb tanques el cap de setmana vinent…

El Barça de Guradiola ha respòs sempre que ho havia de fer. Fins i tot quedant eliminats de Copa i de Champions, va guanyar els partits de tornada. Aquest equip dona la cara i per això l’afició també. Dissabte el Camp Nou ha de ser una olla a pressió i no s’hi val cantar “Campions, campions” abans d’hora (com la temporada passada: FCB 3 Villareal 3). Primer guanyem el partit i després la festa…

3 Comentarios

Què està passant a Madrid?

Miércoles, 27 Enero, 2010

Darrerament s’està confirmant la teoria de la “Barcelonitis”. Els seguidors del Real Madrid viuen acomplexats, condicionats i constantment pendents del que fa el seu màxim rival, el Barça. Les rabietes, les queixes als comitès, les tertúlies esportives, les portades dels diaris… tot està marcat per una sensació que per primera vegada la història, a Madrid són conscients que el Barça és l’equip gran, el campió de tot, el millor club. I no els agrada gens ni mica. Què ha passat recentment? Com s’explica tot el que està passant a Madrid els últims mesos?

Tot va començar quan el Barça va guanyar per 2 a 6 al Bernabéu, el dia que la Cibeles estava rodejada de tanques per si calia celebrar que es posaven a 1 punt del líder. El Madrid es va avançar en el marcador però va voler jugar de tu a tu al Barça, com si fos un equip gran i li van caure 6. Millor els havia anat al partit d’anada al Camp Nou, on van jugar com un equip petit, dels molts que venen a tancar-se a camp propi. Schuster va ser acomiadat per haver tret la bandera blanca (no la de l’equip sino la de rendir-se) i Juande va proposar un catenaccio agressiu que gairebé funciona. Van perdre igualment, però només per 2 a 0. Va ser el dia que el Pilota d’Or Cannavaro va estampar-se al pal de la porteria de Casillas (que fins i tot va aturar un penal a Eto’o).

 A més, el Barça va guanyar la Copa número 25 de la història del club contra un històric (l’Athletic) després de remuntar el partit, amb el camp i l’entorn favorable als lleons. I fent un recital de futbol només comparable al del dia del 2 a 6.

 

La cosa no va quedar aquí, en el darrer minut de la semifinal al camp del Chelsea, quan ja estava tot perdut, Iniesta va fer un gol miraculós que donava el passi a la final de Roma. El United, el campió vigent esperava amb Cristiano com a figura principal.

I Roma va coronar el Barça com a millor equip del món. Messi va marcar i va guanyar la partida a un desquiciat Ronaldo. El triplet va completar-se després d’un altre sensacional partit de futbol (2 a 0).

L’aficionat del Madrid havia viscut un any terrible. El Barça ho havia guanyat tot i jugant un dels millors futbols que es recorden. Calderón sortia per la porta del darrera i Florentino apareixia a l’estiu com al gran salvador dels blancs. La pluja de fitxatges va aconseguir posar nerviosos a més d’un i de dos culés: CR9, Kaká, Benzemá, Xavi Alonso, Garay, Albiol, Arbeloa, Granero… una despesa de gairebé 300 milions d’euros i la promesa de construir unn equip guanyador. L’entrenador? Algú capaç de fer jugar al Madrid com el Barça del triplet: la història començava a ser una altra. la pegada ja no era suficient i Wenger era el més indicat. Les carabasses del gunner van portar a Pellegrini, ja que el Villareal era l’equip de la Lliga espanyola que jugava més similar als blaugrana.

Un cop de timó que faria falta veure si sorgia efecte. Mentrestant, el Barça afrontava 2 reptes més: la Supercopa d’Espanya i la Supercopa d’Europa. La primera es va assolir amb relativa facilitat, però a Mónaco va estar en perill la coronació del “Barça de les 5 Copes versió 2.0″. Un Shakthar molt aguerrit, un camp com un autèntic patatal i un equip amb novetats importants (Ibra enlloc d’Eto’o) van portar el partit a la pròrroga. A Madrid ja es fregaven les mans davant la possibilitat que el Barça finalment perdés un títol. Però va aparèixer Pedro-Pedrito-Pedro i va marcar. El Barça de les 5 copes era una realitat, seguia el somni.

La Lliga 2009-2010 començava i el Madrid presentava la seva candidatura al títol seguint el ritme de punts del Barça a poca distància. Mitja dotzena de penals no assenyalats als culés donaven el lideratge als blancs per gol-average durant 1 jornada. Però de seguida les coses van tornar a la normalitat. Encara diria més, l’Alcorconazo va tornar al Madrid a la realitat i va posar la corda al coll de Pellegrini. Sense Copa, el Madrid se les prometia felices per atrapar i superar al Barça a la lliga. Entre altres coses, perquè el grup de Champions dels blaugranes va resultar més complicat del que s’esperava. Tants partits seguits passarien factura a la plantilla més curta d’Europa i el Madrid aconseguiria superar-nos.

Va arribar el darrer títol dels 6: el Mundial de clubs. I quan el Barça va començar perdent la final contra l’Estudiantes de la Plata, més d’un merengue es feia il·lusions. Pedro va tornar a aparèixer per forçar la pròrroga. I Messi marcava amb el pit proclamant al Barça campió DE TOT i pispant a CR9 el títol de millor jugador del món. Guardiola plorva, i segur que algún madridista també.

Més recentment, l’eliminació del Barça a la Copa davant de l’àrbitre, la mala sort i el Sevilla de Palop va trencar la ratxa de títols culés, justament quan a Madrid no hi confiaven. El resultat: un Barça descansat es posa a 5 punts dels blancs en la classificació i a un món si parlem de joc.

Tot això ha passat en pocs mesos. Des del maig de 2009 al gener del 2010. 9 mesos que han prenyat d’incredulitat, d’enveja i – en ocasions – d’odi, una premsa i un equip acostumats a saber-se grans. Els guanyadors som els del Barça i ells han passat a ser els segons. Això no es paeix fàcilment i deriva en una manera de fer molt particular. Com diu l’anunci: “el que facin els altres tant se val. la feina ben feta no té fronteres ni té rival

Gent del Barça: estem fent història. Disfrutem-ho. Gaudim. Que ni els títols, ni el joc, ni Messi, ni Guardiola seran per sempre, però nosaltres els haurem disfrutat mentre uns altres els hauran patit.

 

 

 

 

PD_ Traducción usando el link de la columna

2 Comentarios

Anàlisi dels 101 gols de Messi

Martes, 19 Enero, 2010

Poca cosa més queda per dir sobre el “10″ del Barça. Els seus 101 gols amb només 22 anys són una proesa. En aquests infogràfic hi ha tots els detalls de les dianes assolides per l’argentí: http://www.elmundodeportivo.es/infograficos/101golesmessi.html

Mirant una de les xifres, és fàcil arribar a una conclusió: si no vols que marqui Messi, no deixis que entri a l’àrea. Ha fet 92 gols dins l’àrea. Dels que ha fet des de fora (9) 2 han estat de falta. Això vol dir que només ha fet 7 gols de jugada xutant des de lluny. Un 7%. Molt pocs.

És la prova que certifica una sensació extesa entre l’afició: que aquest equip no xuta mai des de lluny? És només un percentatge d’un sol jugador (davanter)?Per saber si es tracta d’una dada normal donada la seva posició en el camp o de si a la resta de jugadors del Barça els passa el mateix, hauríem d’analitzar el conjunt de gols que ha fet l’equip des de dins vs els que ha fet des de fora l’area. Com diu un bon amic meu: “De vegades em sembla que vulguin entrar dins la porteria i fer el gol amb la punta del cacauet“.

A veure si algú recull el repte i esposa a contar…

0 Comentarios

Que tremoli l’enemic

Lunes, 18 Enero, 2010

Que quedi clar que jo mai he estat partidari de tirar cap competició, però l’eliminació de la Copa, ara que ja és un fet, té molts elements positius:

  •  
    • D’entrada, és un torneig que el Real Madrid no pot guanyar.
    • A més, som l’equip que més copes té (25) i la darrera la vem guanyar la temporada passada.
    • Caure a vuitens t’estalvia molts partits entre setmana, la majoria a les tantes de la nit.
    • Per últim, s’ha deixat una molt bona imatge i s’ha perdut contra un arbitratge lamentable i un equip fort de 1ª Divisió.

 

Concentrats en la Lliga i la Champions, a la primera que s’ha pogut agafar distància, l’equip s’ha posat les piles i ja s’ha situat a 5 punts del Madrid. Campions d’hivern i a per totes. El recital de joc contra el Sevilla va comportar el centenari de gols de Messi amb el Barça. I el que és més important: s’ha demostrat que aquest equip té orgull i ganes de seguir guanyant títols. Tots sabem que guanyar la Champions dos anys consecutius és pràcticament impossible. Però tampoc mai ningú havia aconseguit guanyar 6 títols.

Pel que fa al tema del cap de setmana, la renovació de Guardiola – que avui fa anys – mantinc el que he dit sempre: em sorprendria molt que en Pep renovés amb la directiva actual. Jo tampoc ho faria; i menys ara després de les filtracions del contracte a la premsa i les pressions del president.