El primer any de mandat de Rossell ja ha començat, aquí van unes recomanacions en forma de decàleg pel nou president. Si aconsegueix això, les coses li aniran bé segur.
- Publicitat a la samarreta: La imatge del Barça com a entitat amb compromís social global ha estat possiblement la millor aposta de l’anterior junta. Aquest gest és també rendible econòmicament. Posar publicitat d’altres marques* no agrada a l’aficionat culé.
- Aspiracions personals: Qualsevol persona que es posa a l capdavant d’aquest club n’obté beneficis personals. Un cop assumit això, cal estar a l’alçada del càrrec i no utilitzar-lo pel benefici personal. Encara menys per fer carrera política.
- Figura de l’entrenador: Per fortuna, tenim al millor entrenador de la història (Pep Guardiola). Intentar que treballi en un entorn favorable és fonamental. No vendre’s els jugadors que vol i col·locar els que no vol és el mínim exigible.
- Política de fitxatges: Gastar poc en jugadors que no siguin primeres espases i evitar operacions sospitoses (com les de Henrique i Kerrisson). Per evitar suspicàcies, no omplir el vestidor de brasilenys.
- Seccions: Mentre l’equip de futbol guanyi, el president té el lloc assegurat. Això no és motiu per deixar d’assistir a les competicions de les altres seccions del club.
- Imatge: Un president del Barça no pot permetre’s segons quines coses. Cal vigilar les declaracions que es fan i els amics que es tenen. Les maneres importen, des de com es vesteix a com es negocia amb altres clubs, passant pel comportament en llocs públics (com ara aeroports o discoteques).
- Sinceritat: A l’hora de seguir un model de gestió. No s’hi val a mentir al soci ni tampoc amagar aconteixements. Sobretot, no es pot dir que es tenen diners i després una auditoria ho desmunti i resulti que el club té un deute.
- Relació amb la premsa: cal portar-se bé amb tothom però sense deixar de tenir personalitat. Fer-se respectar i mostrar-se natural no és contradictori. Guardiola n’és un exemple.
- Conexió amb els culés: no s’hi val a creure’s superior a la resta de socis i sòcies. Cal estar al peu del canó, parlar amb penyes, socis/es i aficionats/des culés tot el temps. Saber què els preocupa i que els il·lusiona.
- Relacions i respecte: el Barça és un club centenari. Per història, per títols, per nombre de seguidors… per tot el que significa aquest club, les relacions amb la resta d’institucions ha de ser bona. Això implica portar-se bé amb tothom (els episodis de les directives de Barça i Espanyol dels darrers anys han estat lamentables); i al mateix temps, fer-se respectar i no permetre injustícies, calendaris sospitosos, convocatòries malicioses, arbitratges escandalosos i campanyes mediàtiques ridícules.
* Diversos comentaris en l’anterior post em feien veure que el patrocini d’Herbalife s’ha d’imputar a l’anterior directiva. Que en quedi constància.