Gràcies a tu ens vem aixecar de la desidia i l’autocomplaença i vem tornar a ser el millor equip del món: 6 títols de 6 possibles al primer any. La tercera Copa d’Europa a Roma contra el Manchester United, el Mundial de Clubs per primera vegada… La Lliga dels 99 punts contra el millor Madrid de la història… El 2 a 6 al Bernabéu, on hem guanyat 2 anys consecutivament, també per primera vegada a la història. I tot plegat, jugant el millor futbol que s’ha vist mai.
Tots aquests anys plens d’afanys mereixen un crèdit, una confiança i un respecte que ni l’anterior junta ni l’actual han volgut donar-te. Entenc que només hagis renovat 1 any, perquè ho havies promès. Arrancar-te aquest any ens ha costat Déu i ajuda, però avui ja te n’estàs arrepentint. I no m’extranya…
Planificació: Una nova temporada i la plantilla més curta que l’anterior. Marxen Henry, Márquez, Touré, Chygrynsky (contra la teva voluntat) i els 2 jugadors que van pagar la casa de Laporta i els pals de golf nous de Beguiristain: Keirrisson i Henrique. En canvi, Hleb i Cáceres es converteixen en les dues paparres que, com va fer Saviola, preferiran no jugar i cobrar del Barça. Per últim, no et porten cap reforç dels demanats (especialment Cesc) i, en canvi, t’intenten fer empassar Özil. Vas haver de lluitar pel reconeixement dels teus companys de feina, començant per en Tito Vilanova, que va ser menystingut durant molts mesos.
Interessos comercials: Tots sabem que el futbol ha de fer equilibris entre l’esport i el negoci. Els romàntics esperem que els interessos comercials no acabin engolint la màgia i la noblesa que li pugui restar al futbol. Però comprobem com, gira rera gira i anunci rera anunci, això va transformant-se fins al punt d’haver de negociar els minuts i segons que un jugador haurà de ser sobre la gespa impracticable d’un camp asiàtic a 30 graus, amb el logo al braç d’una marca de sospitosos productes per aprimar-se…
Villarato: Per si això no fos prou, resulta que el Barça pertany a la Federació de Furbo més casposa i inepte de tot el món; capaç de programar un amistós internacional a Mèxic, poques hores abans de començar la temporada oficial. Uns dirigents que no es plantegen fer justícia amb clubs que han arreglat partits per ascendir a 1a divisió, ni pensa en reduïr el nombre d’equips de la Lliga (perdó, la Liga BBVA).
Després d’haver-ho guanyat TOT, cansat de dirigents ineptes i segur que en altres equips podràs treballar sense tants problemes i tanta pressió, marxaràs del Barça. Ho entenc perfectament. Que sàpigues que no t’has de sentir malament: tu ja no hi pots fer més. Has donat el màxim i has fet que els teus rendeixin al màxim nivell. Has arribat tan lluny com has pogut amb humilitat i persistència. Ara, el feeling s’ha esfumat…
Adéu Pep, gràcies per tot! Disfrutarem de tu aquesta temporada…
