Barcelonauta

El Barça està patint molt els darrers partits. No està aconseguint jugar al nivell habitual i hi ha alguns dubtes en l’entorn. La plantilla és curta? Hi ha relaxació? Falten jugadors importants? Els rivals ens han près la mida? Mala sort? Falta disciplina?

La veritat és que hi ha una mica de tot, però el que importa és que l’equip té marge de confiança i, excepte per l’eliminació dela Copa, els mals partits no han comportat sempre resultats negatius: golejada al Racing, empat a Stuttgart i una derrota per la mínima al Calderón.

Després ed guanyar-ho tot és normal patir una baixada de tensió. Per això el que importa és mantenir la tensió, la forma i les opcions fins a final de temporada. Malauradament, aquest és l’aspecte més preocupant, doncs ja sabem com acaben les temporades si es pensa allò de “quan arribin els partits importants ja ens esforçarem“. La fi de la era Rijkaard i el declivi de Ronaldinho van començar així.

Pel que fa a les baixes, Alves i Keita són dos jugadors importantíssims i la seva absència implica uns grans desajustos a la defensa i al mig del camp. El que crida l’atenció és que justament on no hi ha baixes (a davant) és on més ha baixat el nivell de rendiment. Ibra va marcar un gol importantíssim a l’anada de vuitens de la Champions, però el run-run al voltant del seu joc, la quantitat de pilotes que perd i l’increíble xifra de fores de joc que duu fan que se’l posi en el punt de mira constantment. Henry està a punt de consolidar-se com a ex-jugador en actiu i Messi ha passat de jugador desequilibrant a jugador desequilibrat.

Per últim, repetir la confiança total en Guardiola, que diu que ha detectat els mals de l’equip, però difílment s’atrevirà a dir-los en veu alta: alguns jugadors es reserven enlloc de fer un pas endavant com l’any passat i hi ha grans deficiències tàctiques. L’entrenador té una feina desagradable però bàsica si es vol optar a algún títol: motivar aquells jugadors que estan pensant més en el Mundial que en el Barça (consti que no dic noms) i convèncer a l’equip que si no s’arriba a les finals no es poden guanyar.

Aquest cap de setmana està marcat als calendaris de la capital amb tots els colors del món. S’espera que punxi el Barça contra l’Atlético per a retallar distàncies a la classificació. El Madrid visita un dels pitjors equips de la Lliga (Xerez) i pot anar a dormir dissabte a 2 punts del Barça.

Per si tot això era poc, arriben les lesions, concentrades en la línia defensiva: Abidal, Alves, Chygrynsky, Piqué  i Márquez – aquests dos últims per sanció – no podran jugar al Calderón. L’àrbitre (Iturralde) és pressionat des de dilluns per la premsa ultra de Madrid, ja que és un dels assenyalats pel Lloranato. Està tot llest per la primera retallada dels blancs, que els ha de portar a posar-se líders i a guanyar la Lliga.

I jo em pregunto, i si no s’acompleix aquest guió? Què passa si el Barça no perd ni un punt? No és una possibilitat factible per un equip que encara no ha perdut cap partit en aquesta cometició? I si el Barça suma 3 punts? Doncs s’haurà donat un cop de puny a la taula important. La frustració del Madrid i els seus neo-galàctics pot ser descomunal. I pot fer molt de mal, ara que s’acosta de nou la Champions.

L’Atlético és un rival capaç del millor i del pitjor. A diferència del rival local del Barça (l’Espanyol), els matalassers acostumen a donar alegries als seus conciutadans, complicant la vida als culés i esgarrapant-los punts cada temporada. Caldrà estar atents, doncs segur que aquesta setmana el globus s’anirà inflant cada dia més. El dissabte al vespre, si el Madrid ha guanyat a Xerez, algú dirà que “el Madrid ya depende de sí mismo para ser campeón“. I diumenge, el Barça no juga fins les 21h! Tenen tot el dia per seguir inflant el globus. M’encantaria que a les 23h els explotés als morros després d’una nova victòria blaugrana.

Aquest equip es creix davant les adversitats i, sobretot, ha demostrat que sap PERSISTIR. A veure si donem un cop d’efecte a la Lliga.