Archivo de la categoría ‘barça’

0 Comentarios

El Barça posa les coses a lloc

Lunes, 30 Agosto, 2010

A l’hora de la veritat els jugadors són els qui decideixen sobre el camp amb la piloteta“. Això és el que va dir Valdés la setmana passada en roda de premsa i així ha estat. Ni Raiola, ni Ibra, ni Mourinho, ni seleccions, ni excuses… 0 a 3 per començar amb gols del millor del món, del puto crack i del nou fitxatge, David Villa.

Un penal injust per començar però ni així… el Madrid ja comença dos punts per sota la Lliga 2010-2011 i Mou es cura en salut preparant el terreny: que ningú esperi grans partits del Madrid fins després de la primera ronda de Champions. Amb 1 a 0 i 0 a 1 ja anirien bé. Per això s’haurien pogut quedar a Capello

Si les lesions ens respecten i els arbitratges també, aquest equip pot seguir fent història.

1 Comentario

Adéu Pep, gràcies per tot

Miércoles, 11 Agosto, 2010

Gràcies a tu ens vem aixecar de la desidia i l’autocomplaença i vem tornar a ser el millor equip del món: 6 títols de 6 possibles al primer any. La tercera Copa d’Europa a Roma contra el Manchester United, el Mundial de Clubs per primera vegada… La Lliga dels 99 punts contra el millor Madrid de la història… El 2 a 6 al Bernabéu, on hem guanyat 2 anys consecutivament, també per primera vegada a la història. I tot plegat, jugant el millor futbol que s’ha vist mai.

Tots aquests anys plens d’afanys mereixen un crèdit, una confiança i un respecte que ni l’anterior junta ni l’actual han volgut donar-te. Entenc que només hagis renovat 1 any, perquè ho havies promès. Arrancar-te aquest any ens ha costat Déu i ajuda, però avui ja te n’estàs arrepentint. I no m’extranya…

Planificació: Una nova temporada i la plantilla més curta que l’anterior. Marxen Henry, Márquez, Touré, Chygrynsky (contra la teva voluntat) i els 2 jugadors que van pagar la casa de Laporta i els pals de golf nous de Beguiristain: Keirrisson i Henrique. En canvi, Hleb i Cáceres es converteixen en les dues paparres que, com va fer Saviola, preferiran no jugar i cobrar del Barça. Per últim, no et porten cap reforç dels demanats (especialment Cesc) i, en canvi, t’intenten fer empassar Özil. Vas haver de lluitar pel reconeixement dels teus companys de feina, començant per en Tito Vilanova, que va ser menystingut durant molts mesos.

Interessos comercials: Tots sabem que el futbol ha de fer equilibris entre l’esport i el negoci. Els romàntics esperem que els interessos comercials no acabin engolint la màgia i la noblesa que li pugui restar al futbol. Però comprobem com, gira rera gira i anunci rera anunci, això va transformant-se fins al punt d’haver de negociar els minuts i segons que un jugador haurà de ser sobre la gespa impracticable d’un camp asiàtic a 30 graus, amb el logo al braç d’una marca de sospitosos productes per aprimar-se…

Villarato: Per si això no fos prou, resulta que el Barça pertany a la Federació de Furbo més casposa i inepte de tot el món; capaç de programar un amistós internacional a Mèxic, poques hores abans de començar la temporada oficial. Uns dirigents que no es plantegen fer justícia amb clubs que han arreglat partits per ascendir a 1a divisió, ni pensa en reduïr el nombre d’equips de la Lliga (perdó, la Liga  BBVA).

Després d’haver-ho guanyat TOT, cansat de dirigents ineptes i segur que en altres equips podràs treballar sense tants problemes i tanta pressió, marxaràs del Barça. Ho entenc perfectament. Que sàpigues que no t’has de sentir malament: tu ja no hi pots fer més. Has donat el màxim i has fet que els teus rendeixin al màxim nivell. Has arribat tan lluny com has pogut amb humilitat i persistència. Ara, el feeling s’ha esfumat…

Adéu Pep, gràcies per tot! Disfrutarem de tu aquesta temporada…

0 Comentarios

Sobre Cesc

Martes, 3 Agosto, 2010

Ja sabeu que acostumo a mullar-me quan hi ha temes d’actualitat al voltant del Barça. El fitxatge de Cesc Fàbregas està convertint-se en el serial de l’estiu…

A FAVOR:

  1. És un jugador català, que ha passat per les categories inferiors del Barça. És culé; i això compta molt.
  2. Té un futbol que agrada a l’aficionat blaugrana: toc i arribada; tècnica i força.
  3. Els jugadors de l’actual plantilla s’han manifestat moltes vegades a favor de la seva incorporació. L’entrenador també veuria amb bons ulls l’arribada del jugador.

 

EN CONTRA:

  1. La manera com va marxar del club.
  2. Els milions que costaria el seu retorn.
  3. La falta de personalitat*.

 

*M’agradaria desenvolupar aquest últim punt: Cesc és un jugador que sempre ha fet el que li han aconsellat els altres. Mai ha imposat el seu criteri (si és que n’ha tingut). Va marxar perquè va creure que no tindria lloc a Can Barça i va renovar diverses vegades per l’Arsenal esperant un projecte guanyador que mai ha arribat. Per molta il·lusió que li pugui fer a un jugador de la seva edat ser capità i líder de l’equip, amb l’Arsenal no podrà guanyar mai gran cosa. Després d’uns quants mesos entre els seus amics i companys, tothom li ha inflat el cap amb la idea de venir al Barça, cosa que fa un any no tenia tan clar (si no per què va renovar amb l’Arsenal un cop més???). La famosa reunió amb Wegner deuria ser per riure. L’entrenador segur que li va posar les piles i li va prometre títols i bons fitxatges per acompanyar-lo al camp. Li deuria recordar l’aposta que va fer el seu dia i que li devia una… Cesc deuria respondre tímidament que ja no s’empassava lo del projecte guanyador i que considerava que ja havia fet prou per l’Arsenal… i aleshores al tècnic francès només li resta treure el contracte signat recentment, tot dient: això és el que hi ha.

De la famosa carta del “Transfer Request” ni se’n parla perquè el jugador no té prou valentia per fer-ho. I així sembla que passarà una temporada més: el Barça no està disposat a estripar-ho tot i fitxar-lo a lo Florentino i el jugador prefereix seguir fent de bon noi i menjar-se una altra temporada com a gunner. Des de Barcelona es culparà a Cesc de no haver fet suficient pressió. I recordaran que per marxar d’aquí sí que va fer esforços i trampetes legals (com fixar la residència dels pares a Londres per facilitar la sortida del Barça). I el jugador i la seva família argumentarà que no estan disposats a prendre una posició prou taxativa amb l’Arsenal si el Barça no es compromet a donar-ho tot pel fitxatge. És evident que el Barça no està en situació de gastar tants diners i existeix cert consens en que no es pot perdre el cap per un jugador que es va fer aquí i va decidir marxar.

Cesc semociona

Cesc s'emociona

Normalment, els jugadors se’n surten amb la seva quan volen marxar d’un club. Al Barça estem tips de veure-ho; l’últim ha estat Yayá. Ningú vol quedar-se un jugador que no vol quedar-se, ningú vol un jugador que té el cap a un altre lloc. Però Wenger sap que Cesc té una personalitat molt influenciable i que se’l pot tornar a motivar. Fins quan? Dependrà de la temporada que faci l’Arsenal i de com rendeixi Cesc a nivell individual. Sincerament, penso que si no fitxa aquest estiu, no vindrà mai: després d’un any en el que el jugador ha patit lesions a Londres i ha guanyat el Mundial amb mig Barça. Després de les declaracions d’uns i altres… o fitxa ara o ja no vindrà mai. Qui hi perd més? Jo no he vist cap culé plorant perquè no vingui Cesc.

2 Comentarios

El cabreig de Guardiola

Miércoles, 21 Julio, 2010

Encara hi ha qui no entén que Guardiola hagi renovat per una temporada i prou.

Com cada estiu, en Pep ha de repetir les mateixes frases: “amb els del Barça B quan ho necessiti ja en tenim suficient”, “treballo millor amb una plantilla curta”, “amb els que siguem ho tirarem endavant“. Qui es cregui que l’entrenador està content amb la seva plantilla s’equivoca. Un malalt de futbol com ell segur que té una llista llarguíssima de possibles candidats a venir al Barça. Alguna cosa em diu que Adriano era un més d’aquesta llista, però en cap cas una de les prioritats, ni per les seves condicions ni pel lloc del camp que ocupa.

En canvi, la venda de Chygrynsky li ha fet molt de mal. La seva aposta personal, el seu protegit. Un jugador que va voler portar tard, pagant-lo caríssim i sense opcions de jugar la Champions passada. Segur que Guardiola esperava que aquest segon any, el central demostraria que valia la pena haver fet l’esforç. És un jugador molt jove, que estava aprenent les dinàmiques de joc i que s’estava integrant bé a la plantilla i la ciutat. Per què a Ibra se li dona una segona oportunitat i a Chygrynsky no?

Jo només sóc un empleat del club“, va repetir en diverses ocasions. M’agrada que el club sigui el primer i l’entrenador ho tingui tan clar, però a la vegada entenc que estigui dolgut pel fet de tenir les mans lligades i no poder fer la plantilla que els seus èxits recents mereixen. “El Madrid ens guanya en zeros“, també va dir en Pep; m’imagino que amb ganes de reafirmar el model de cantera vs cartera; però en el fons, a tots ens agradaria tenir 120 milions d’euros per fitxar a Cesc i algun altre jugador dels que engresquen.

Perdó Míster, amb Pedro i Busi com a flamants campions del món, potser sí que hem de mirar més a la Masia i menys al calciomercato

0 Comentarios

El premi de Villar

Viernes, 16 Julio, 2010

Si una cosa ha quedat clara en aquest Mundial és que el Barça li ha canviat la cara i la sort a la selecció espanyola. Un cop s’ha començat a jugara futbol, els títols han arribat. El Mundial ha estat l’èxit d’un model d’entendre el joc: el model Barça. Tots els gols de la selecció espanyola els han marcat jugadors del Barça.

Ara arriba l’agraïment del president de la Real Federación Española de Furbo: un amistós a Mèxic 3 dies abans de l’anada de la Supercopa d’Espanya. És insultant programar un partit a l’altra punta del món tan poc temps després del Mundial i tan poques hores abans de la disputa d’un títol oficial. Així ens agraeeixen la participació del Barça??

No sé qui pot fer entrar en raó a aquest individu tan inepte, però espero que els propis jugadors siguin els primers que es plantin.

1 Comentario

Mundial, Cruyff, Guardiola, Florentino

Miércoles, 14 Julio, 2010

Ja ha acabat el Mundial 2010 i el Barç… perdó Espanya ha guanyat el títol. No és cap sorpresa. L’estil del Barça s’ha imposat a tot: crítiques de la premsa, plantejaments ultradefensius, mals arbitratges, etc. Els del Villarato han descobert com els equips que practiquen un joc dur, fins i tot brut, acostumen a tenir àrbitres poc valents de la seva part. Així, costa molt guanyar. El 2009 els Déus del futbol van voler premiar els blaugranes que van guanyar-ho tot. El 2010 va faltar una mica de sort en moments clau i més encert arbitral. Me n’alegro que hagin descobert que el futbol es pot jugar fantàsticament bé i en equip; i  també que hagin patit els arbitratges que el Barça pateix jornada a jornada.

Per cert, Florentino deu haver passat el Mundial amagat, mentre totes les seves apostes fracassaven estrepitosament. I ara, Mourinho serà molt mediàtic i bon entrenador, però és incapaç de fer jugar els seus equips tan bé com ho fa el Barça o com ho ha fet la selecció espanyola. Tenen un problema a Madrid. O és que ara renegaran de l’estil de joc que els ha enamorat a Sud-àfrica? Serà interessant de veure.

Menció especial per a Johan Cruyff: el dia de les eleccions del Barça se’n va a Sud-àfrica i el dia de la final Holanda vs Espanya és al Muntanyà?????!!! Si el seu amic Laporta li dona la medalla de president d’honor l’accepta i si li donen els socis i sòcies per votació no la vol???

En clau Barça, la treva amb la premsa ja ha acabat: avui ja circulen imatges de Piqué fen gamberrades a l’autobús de la rua. Guardiola ha renovat per un any, m’imagino que no li hauran concedit el que demanava i renova per complir amb la paraula donada (ja en parlaré en posteriors posts…). Tenim una plantilla encara més curta que l’any passat després que un representant avariciós hagi enterrat la carrera professional del jugador Touré Yaya a canvi d’un botí prou llaminer. Chygrynskyi se’n torna a allà d’on no hauria d’haver-se mogut mai i estem pendents d’Ibra, Henry i Márquez: 3 peces que no sembla que encaixin en aquesta plantilla.

Per últim el gran president de la RFEF, Villar,  ha programat 2 partits de costellada en ple agost, just abans de la Supercopa d’Espanya: així ens agraeix que el Barça hagi donat el Mundial a Espanya. Per si això no fos prou vergonyós, en declaracions a la premsa ha dit que el doble pivot no sap el que és, que ell de bàsquet no en sap. Chapeau!!!

0 Comentarios

Racionero, Racionero

Jueves, 3 Junio, 2010

Recordo quan Guardiola va prendre la decisió de prescindir de les “pomes podrides” del vestidor: Deco, Ronnie i Eto’o. Finalment no va poder fer net del tot i Eto’o va completar un molt bon any. Dels altres dos jugadors no se n’ha tornat a saber res de bò. Racionero va dir aleshores que deixar marxar Ronaldinho ens portaria anys de mediocritat. Els mourinhistes no volien Guardiola i l’èxit Made in la Masia els va esclatar a la cara la temporada següent amb 6 títols. Tot guanyat.

El seu article no té desperdici: http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100603/53939080449/opi/guardiola-guardiola.html. Sembla mentida que encara no hagi entès què ha canviat perquè el Barça s’hagi transformat en un equip guanyador: l’equip ha passat a ser el primer i l’únic important. Per sobre de qualsevol nom, abans que cap jugador. Yaya Touré és un molt bon migcampista, però no és més important que el Barça. Amb Ibra passa el mateix. Aquí ningú pot creure’s indispensable, ningú ha d’ofendre’s si l’entrenador compta menys amb ell, mentre es vagin assolin els resultats. I, en l’altre extrem, ningú serà titular només per ser bona persona i fer pinya.

Quan un jugador no està a gust pot portar problemes. I més si el seu representant és un buscaraons. El feeling de la plantilla és la clau de l’èxit. Qualsevol element desestabilitzador pot trencar el bon moment que vivim.

Per últim, assenyalar a Messi com a responsable directe de l’eliminació de la Champions em sembla pornogràfic. Ja m’esperava les crítiques a Guardiola que Racionero ha anat deixant anar aquesta temporada, a la mínima que alguna cosa no ha funcionat. Per fortuna, no n’ha tingut moltes oportunitats. Aquest senyor és un dels culés a.G (abans de Guardiola) que estan esperant la derrota del Barça per poder dir “jo ja ho sabia, aquí s’acaba el cicle triomfant“, com fan a la caverna. El barcelonisme derrotista, nociu, pessimista i oportunista no té raó de ser. Cal rebatre’l amb optimisme, confiança, il·lusió i títols; com hem fet des que Guardiola és l’entrenador.

1 Comentario

El model Barça s’imposa

Miércoles, 26 Mayo, 2010

La temporada ja s’ha acabat i el Barça ha revalidat el títol de Lliga. La més apretada i difícil de tota la història, que ha acabat amb un récord de punts del campió i el subcampió.

Amb una plantilla amb majoria de jugadors fets a casa, el Barça i la seva aposta per la cantera ha tornat a ser millor que el Madrid de Florentino i la cartera. 250milions gastats per no guanyar res: eliminats a la Copa per l’Alcorcón. Eliminats a la “seva” Champions a vuitens de final per 6è anys consecutiu i derrotats a la Lliga malgrat haver fet la seva millor temporada de la història. Tot això ha passat aquesta temporada i ningú es pregunta si el projecte ha estat encertat. Ningú a Madrid gosa posar en dubte el model de gestió del president. Tots miren a la banqueta i busquen en Mourinho el salvador que els ha de tornar la glòria: ja s’ho faran.

Si a Guardiola el volen inhabilitar 5 anys per haver dit que Clos Gómez mentia en la seva acta arbitral, Mourinho pot acabar a la presó, ja que el portugués mai s’ha tallat un pèl a les rodes de premsa. L’esforç de Guardiola - en la cel·lebració del títol de Lliga - per diferenciar entre la premsa ultra dels jugadors i el seu cos tècnic, serà molt difícil de fer la pròxima temporada, doncs l’entrenador portugués és el primer interessat en crear polèmiques, provocar i calentar l’ambient. Això, en un Madrid-Barça és innecessari, és perillós i és sancionable.

Canalitzar tota la ràbia del madridisme  per haver fracassat un any més portant Mourinho pot acabar de rebentar el club blanc. Si les coses no funcionen de seguida, el portugués no serà una excepció i li cauran pals per totes bandes. A aquestes alçaddes ja no sé si el que volen és guanyar-ho tot o en tenen prou amb que el Barça no es passegi victoriós pel Bernabé per tercer any consecutiu… Em temo que no són prou humils com per acceptar el seu rol d’aspirant i aquest estiu tornaran a guanyar tots els títols abans de començar la temporada: “Con Mourinho, campeones”; “Mou a por el triplete”; “Este Madrid asusta”; “la Era Mou”; “Mou 5 estrellas”; etc…

Potser veure que 8 dels seleccionats per Espanya són culés els frena l’entusiasme. En pocs dies, les crítiques als jugadors del Barça es transformaran en elogis: Xavi deixarà de ser un corcó pels àrbitres, Piqué deixarà de ser homosexual, Busquets ja no serà un buscaraons, Puyol serà una assegurança al darrera, Iniesta un crack, etc… L’equip que s’ha endut Del Bosque al Mundial ho deixa clar: l’aposta per la cantera del Barça s’ha imposat.

Per si tot això fos poc, el Barça ja ha fitxat i presentat a Villa: un reforç de luxe a davant. I té l’ull posat a Londres on Cesc està intentant pressionar l’Arsenal perquè el deixi venir a Barcelona… Aquesta operació no està tan clara com sembla i jo sóc dels que no pagaria més de 20 milions d’euros per un jugador que va marxar del Barça… això no és fer cantera, és fer el préssec; no ens enganyem. La prioritat hauria de ser fitxar un extrem natural, que des de la marxa de Giuly no n’hem tingut cap amb un mínim de garanties.

0 Comentarios

Un petit pas pel Barça, un gran pas pel Futbol

Lunes, 10 Mayo, 2010

Queda un partit, a casa i contra el Valladolid, per guanyar el títol de lliga més ajustat de tots els temps. El Barça haurà de sumar 99 punts per assegurar-se la competició: una puta babraritat.

I és el Barça qui ho meriex per moltes raons, però per sobre de tot perquè el futbol mereix campions com aquest equip. Els valors que han de trionfrar són els de l’equip, la humilitat, el sentiment d’uns colors, la pinya, l’esforç, la persistència.

Avui encara hi ha qui pretén desestabilitzar els jugadors amb rumors de la premsa rosa. Hi ha qui segueix amb la seva insensata i delirant denúncia dels arbitratges (increïble però cert). Hi ha qui té mal perdre i es recorda d’un derbi ja passat amb una esbiaixada visió. Tant se val, nosaltres a la nostra: a guanyar i a fer tapar boques una temporada més.

La temporda passada es va demostrar que el model del Barça era un model guanyador, capaç de l’excel·lència. Cal certificar que es tracta d’una idea de fer futbol sòlida i consolidar-ho guanyant aquest títol, la lliga de tots els récords. La lliga de Messi i la cantera, la lliga dels dos derbis guanyats al Madrid, la lliga de la remuntada incompleta contra l’Inter, la lliga de les campanyes malicioses des de la Meseta, la lliga de l’engominat CR9 i els 300 milions de Florentino, la lliga dels rivals que juguen caminant contra els blancs i posen l’autocar contra el Barça, la lliga dels àrbitres còmplices del joc brut, la lliga de Pedro, la lliga de l’Espanyol reservant jugadors contra el Racing per empatar a 0 a Cornellà amb el Barça, la lliga de Lillo traïnt al seu amic i restant-li als blaugranes el que no els va restar als blancs, la lliga de Camacho, Sánchez Flores, M. A. Portugal, Michel Hugo Sánchez (tots madridistes, tots entrenadors), la lliga de Masoud, de la Cibeles amb tanques el cap de setmana vinent…

El Barça de Guradiola ha respòs sempre que ho havia de fer. Fins i tot quedant eliminats de Copa i de Champions, va guanyar els partits de tornada. Aquest equip dona la cara i per això l’afició també. Dissabte el Camp Nou ha de ser una olla a pressió i no s’hi val cantar “Campions, campions” abans d’hora (com la temporada passada: FCB 3 Villareal 3). Primer guanyem el partit i després la festa…

1 Comentario

Parlem del CLÀSSIC

Lunes, 12 Abril, 2010

Parlem de la TÀCTICAGuardiola va sorprendre tàcticament amb les posicions dels extrems i els laterals. Pellegrini fa les alineacions molt condicionat des de fa temps (si és que li deixen fer a ell).  Alves a l’extrem dret perdia la capacitat de sorpresa, però mantenia el lateral rival fixat a la defensa. Messi va seguir lluint en la seva nova demarcació a la mitja punta.

Parlem de les FIGURESMessi va anotar el seu 7è gol al Real Madrid. Cristiano es va tornar a quedar en blanc. El “10″ va directe a la Pilota d’Or, la Bota d’Or, el pichichi i qualsevol cosa que es proposi.

Parlem del MIGCAMP… A mitja setmana la premsa de Madrid ens sorprenia comparant Xabi Alonso amb Xavi Hernández. El blaugrana es va fer amb el control del partit i va donar les dues assistències de gol. El jugador del Madrid es va dedicar a repartir patades i no hauria d’haver acabat la primera part.

Parlem de l’ÀRBITREMejuto va ajudar clarament al Madrid. Va permetre agressions i tot tipus de joc brut als blancs. Se li va veure tan clarament el llautó, que només resta donar gràcies perquè es retira. Va ser escandalosament parcial, però ni contra 12. El Barça és molt Barça.

Parlem dels PORTERSValdés segueix fent la seva millor temporada. Va salvar l’1 a 2 en un cara a cara amb Van der Vaart; va estar segur per alt, en els xuts llunyans i perfecte amb els peus. Iker va evitar el tercer i el quart del Barça amb dues parades excepcionals a Messi. Però ja li havien fet 2 gols.

Parlem de PROJECTES… La CANTERA es va imposar a la CARTERA. La inversió de 250 milions d’euros va traduir-se en buscar la “pegada”. I no parlo de marcar al contratac, parlo de donar cops de peu i destruir el joc del rival. El Madrid se sabia inferior jugant a pilota (que és del que es tracta en definitiva) i es va dedicar a parar el partit amb faltes. El seu gran fitxatge no va fer res, Kaká no va jugar i Benzemá va tenir uns minuts al final. Guti i Raul van acabar sortint per inentar arreglar la situació: molt significatiu. El Barça ha estat molts anys picant pedra per trobar aquestes pedres precioses: Messi i Pedro van anotar en un partit on, també, van jugar Valdés, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi i Iniesta. 8 jugadors fets a casa i lliçó de futbol. Van quedar sense jugar Henry, Ibra i Abidal, 3 jugadors que han estat titulars gran part de la temporada, demostrant que el que importa és que el Barça sap a què juga mentre que el Madrid no és un equip.

Parlem del FUTUR… És aviat per saber si aquesta victòria valdrà el títol, però es tracta d’un cop important. No tant per la distància de punts sino pel cop moral al Madrid, que veu com es complica molt la única opció de guanyar una competició. Després de ser eliminats a la Copa i a la Champions. Mentrestant, el Barça sap quin és el camí: anar partit a partit, treballar i ser humils, si es vol guanyar la Lliga i arribar a la Final de Madrid de la Champions. Val la pena currar-s’ho, doncs el premi és molt llaminer.