4 Comentarios

Un altre 2 a 6 per respondre al Lloranato?

8 Febrero, 2010 por barcelonauta

Seria difícil repetir un marcador similar aquesta temporada al Bernabéu, però les campanyes de la premsa de Madrid estan aconseguint “picar” a la plantilla del Barça. Estic convençut que, si els blancs tenen ganes de revenja davant la seva afició, els blaugranes també estan esperant aquest partit per a tapar moltes boques.

Guardiola ja ha manifestat que no li sembla bé que es vulgui desprestigiar la feina feta el 2009 amb l’excusa dels arbitratges. 6 títols no es guanyen per casualitat, ni per decret. Insinuar una cosa així és igual d’indignant com dir que el Barça és líder amb 5 punts de distància gràcies al Villarato.

Si una cosa pot aconseguir el “Lloranato” és eque els jugadors del Barça surtin a jugar encara més motivats. Aquest cap de setmana vem comprobar com l’equip treia l’orgull del campió per a fer front a les condicions adverses. M’imagino que Guardiola és qui està vehiculitzant i positivitzant aquesta situació per tornar a fer callar boques. Recordo que portades amb les paraules canguelocagómetro es van penjar al vestidor del Bernabéu en els minuts previs del 2 a 6. Aquesta temporada es podria empaperar el vestidor visitant sencer… Motivació no faltarà.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

10 Comentarios

El Lloranato gairebé funciona

7 Febrero, 2010 por barcelonauta

La campanya mediàtica de Madrid ja està donant els primers fruits: ahir 2 expulsats i un penal en contra al Camp Nou. L’arbitre ja no pot fer gaire més. L’Espanyol, per la seva banda, va sortir al Bernabéu amb la catifa, com en les últimes 15 temporades, i li va permetre sumar els 3 punts més fàcils de la Lliga al Madrid.

Però aquest Barça és molt Barça, i és capaç de sobreposar-se a tot: campanyes, acusacions, rabietes, expulsions, males ratxes dels seus davanters, lesions… Aquesta jornada s’ha demostrat que si el Barça és més equip que els seus rivals i per això va líder. I perquè té al millor jugador del món – Leo Messi - en plena forma.

La premsa merengue s’ha proposat mantenir-se ferma en la seva postura. Per això, després de l’arbitratge d’ahir, han de sortir amb noves coses perquè no sigui dit. Les més bones que he sentit: Messi no hauria d’haver jugat per una patada del partit anterior (aquesta és genial perquè ja anula tot el que passi, d’entrada Villarato i després ja veurem). També es demana fora de joc en el gol de Messi perquè hi ha algún jugador del Barça en la trajectòria de la pilota (i evidentment això és el que fa que el xut acabi a dins). Estaran recordant la lliga que van guanyar gràcies al gol mal anulat a Rivaldo el Bernabéu amb 2 a 2 al marcador… I per últim, demanen un penal d’Abidal. A Madrid se’n fan creus que el culé s’indigni amb l’arbitratge d’ahir i que el camp s’omplís de mocadors després de les dues expulsions i el penal en contra: “es que están muy bien acostumbrados”. A més, ja tenen tema per aquesta setmana: demanen una sanció exemplar a Piqué per la seva expulsió. Li cauran 2 partits?4 partits? 6 partits? I el Barça què farà? Recorrerà la sanció o tindrà por de les repercussions que això tindria després de l’embolic amb els comités pel cop de colze de Cristiano?

L’estadi va pronunciar-se ahir amb la seva mocadorada: PROU! Prou mentides, manipulacions i pressions des de Madrid. Com va dir Guardiola, deixem-nos ja de tonteries i centrem-nos en el futbol, que és on no ens guanya ningú.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

9 Comentarios

Marca fa història en el periodisme esportiu

1 Febrero, 2010 por barcelonauta

Mai abans en la història del periodisme s’havia arribat a aquests extrems: trucar una imatge per poder mentir. A Madrid van agafar-se seriosament la dita “no deixis que la veritat t’espatlli una gran notícia” i van posar-se a treballar amb el photoshop. (Però ho van fer molt malament).

Van retallar la imatge de la jugada del gol del Barça per poder-la posar més horitzontal, van esborrar les línies de la gespa i van retocar el cercle central per poder afirmar que Pedro estava en fora de joc: ja tenien el “Villarato” muntat.

Marca juga amb el photoshop
Marca juga amb el photoshop

 Per cert, sempre m’agrada, quan es parla del Villarato, posar aquesta imatge del President de la LFP, Ángel Mª Villar:

Villar amb la samarreta del Real Madrid, al costat del president del Real Madrid

Villar amb la samarreta del Real Madrid, al costat del president del Real Madrid

S’havia vist com des de rotatius diferents es feien interpretacions molt allunyades, fins i tot contràries, d’una mateixa jugada. Recentment s’havien utilitzat imatges d’altres equips per justificar accions determinades. Es pot discutir si és o no intencionada una mà, si la l’àrbitre encerta o s’equivoca en una acció, si ha entrat tota la pilota  o no. Però agafar una imatge i trucar-la deliberadament no s’havia fet mai.

Caldrà estar atents a les reaccions dels colegues perdiodistes. Amb els programes d’edició, uns retocs en cas de dubte poden ser molt llaminers. S’extendrà aquesta pràctica?  S’havia fet anteriorment alguna acció similar però aquesta vegada la “chapussa” ha estat massa evident? Esdevindrà aquest un recurs vàlid en el periodisme esportiu a partir d’ara?

A mi em sembla que tot plegat és el resultat de veure’s superats pel milor equip de futbol de la història. Com ha dit recentment el segon capità del Barça, Xavi Hernández: “no ho poden digerir”.

 

Les imatges estan extretes del grup del facebook:  No a las campañas anti-Barça desde Madrid.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

3 Comentarios

Què està passant a Madrid?

27 Enero, 2010 por barcelonauta

Darrerament s’està confirmant la teoria de la “Barcelonitis”. Els seguidors del Real Madrid viuen acomplexats, condicionats i constantment pendents del que fa el seu màxim rival, el Barça. Les rabietes, les queixes als comitès, les tertúlies esportives, les portades dels diaris… tot està marcat per una sensació que per primera vegada la història, a Madrid són conscients que el Barça és l’equip gran, el campió de tot, el millor club. I no els agrada gens ni mica. Què ha passat recentment? Com s’explica tot el que està passant a Madrid els últims mesos?

Tot va començar quan el Barça va guanyar per 2 a 6 al Bernabéu, el dia que la Cibeles estava rodejada de tanques per si calia celebrar que es posaven a 1 punt del líder. El Madrid es va avançar en el marcador però va voler jugar de tu a tu al Barça, com si fos un equip gran i li van caure 6. Millor els havia anat al partit d’anada al Camp Nou, on van jugar com un equip petit, dels molts que venen a tancar-se a camp propi. Schuster va ser acomiadat per haver tret la bandera blanca (no la de l’equip sino la de rendir-se) i Juande va proposar un catenaccio agressiu que gairebé funciona. Van perdre igualment, però només per 2 a 0. Va ser el dia que el Pilota d’Or Cannavaro va estampar-se al pal de la porteria de Casillas (que fins i tot va aturar un penal a Eto’o).

 A més, el Barça va guanyar la Copa número 25 de la història del club contra un històric (l’Athletic) després de remuntar el partit, amb el camp i l’entorn favorable als lleons. I fent un recital de futbol només comparable al del dia del 2 a 6.

La cosa no va quedar aquí, en el darrer minut de la semifinal al camp del Chelsea, quan ja estava tot perdut, Iniesta va fer un gol miraculós que donava el passi a la final de Roma. El United, el campió vigent esperava amb Cristiano com a figura principal.

I Roma va coronar el Barça com a millor equip del món. Messi va marcar i va guanyar la partida a un desquiciat Ronaldo. El triplet va completar-se després d’un altre sensacional partit de futbol (2 a 0).

L’aficionat del Madrid havia viscut un any terrible. El Barça ho havia guanyat tot i jugant un dels millors futbols que es recorden. Calderón sortia per la porta del darrera i Florentino apareixia a l’estiu com al gran salvador dels blancs. La pluja de fitxatges va aconseguir posar nerviosos a més d’un i de dos culés: CR9, Kaká, Benzemá, Xavi Alonso, Garay, Albiol, Arbeloa, Granero… una despesa de gairebé 300 milions d’euros i la promesa de construir unn equip guanyador. L’entrenador? Algú capaç de fer jugar al Madrid com el Barça del triplet: la història començava a ser una altra. la pegada ja no era suficient i Wenger era el més indicat. Les carabasses del gunner van portar a Pellegrini, ja que el Villareal era l’equip de la Lliga espanyola que jugava més similar als blaugrana.

Un cop de timó que faria falta veure si sorgia efecte. Mentrestant, el Barça afrontava 2 reptes més: la Supercopa d’Espanya i la Supercopa d’Europa. La primera es va assolir amb relativa facilitat, però a Mónaco va estar en perill la coronació del “Barça de les 5 Copes versió 2.0″. Un Shakthar molt aguerrit, un camp com un autèntic patatal i un equip amb novetats importants (Ibra enlloc d’Eto’o) van portar el partit a la pròrroga. A Madrid ja es fregaven les mans davant la possibilitat que el Barça finalment perdés un títol. Però va aparèixer Pedro-Pedrito-Pedro i va marcar. El Barça de les 5 copes era una realitat, seguia el somni.

La Lliga 2009-2010 començava i el Madrid presentava la seva candidatura al títol seguint el ritme de punts del Barça a poca distància. Mitja dotzena de penals no assenyalats als culés donaven el lideratge als blancs per gol-average durant 1 jornada. Però de seguida les coses van tornar a la normalitat. Encara diria més, l’Alcorconazo va tornar al Madrid a la realitat i va posar la corda al coll de Pellegrini. Sense Copa, el Madrid se les prometia felices per atrapar i superar al Barça a la lliga. Entre altres coses, perquè el grup de Champions dels blaugranes va resultar més complicat del que s’esperava. Tants partits seguits passarien factura a la plantilla més curta d’Europa i el Madrid aconseguiria superar-nos.

Va arribar el darrer títol dels 6: el Mundial de clubs. I quan el Barça va començar perdent la final contra l’Estudiantes de la Plata, més d’un merengue es feia il·lusions. Pedro va tornar a aparèixer per forçar la pròrroga. I Messi marcava amb el pit proclamant al Barça campió DE TOT i pispant a CR9 el títol de millor jugador del món. Guardiola plorva, i segur que algún madridista també.

Més recentment, l’eliminació del Barça a la Copa davant de l’àrbitre, la mala sort i el Sevilla de Palop va trencar la ratxa de títols culés, justament quan a Madrid no hi confiaven. El resultat: un Barça descansat es posa a 5 punts dels blancs en la classificació i a un món si parlem de joc.

Tot això ha passat en pocs mesos. Des del maig de 2009 al gener del 2010. 9 mesos que han prenyat d’incredulitat, d’enveja i – en ocasions – d’odi, una premsa i un equip acostumats a saber-se grans. Els guanyadors som els del Barça i ells han passat a ser els segons. Això no es paeix fàcilment i deriva en una manera de fer molt particular. Com diu l’anunci: “el que facin els altres tant se val. la feina ben feta no té fronteres ni té rival

Gent del Barça: estem fent història. Disfrutem-ho. Gaudim. Que ni els títols, ni el joc, ni Messi, ni Guardiola seran per sempre, però nosaltres els haurem disfrutat mentre uns altres els hauran patit.

 

 

 

 

PD_ Traducción usando el link de la columna

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

1 Comentario

CR= Cartulina Roja

26 Enero, 2010 por barcelonauta

Quan vaig escriure en el darrer post que esperava una defensa de l’agressió de Cristiano per part de la premsa de Madrid, no m’imaginava que arribaria a ser tan tendensiosa: Villarato, Messi violent, atacs al Barça i diverses històries per no dormir… Vomitiu.

Ronaldo ja ha demostrat que és un gran futbolista (més al United que amb  el Madrid). Però també ha demostrat que no és un bon esportista: no sap perdre, és un malcriat i un ploramiques. Fingeix, enganya, provoca i agredeix. Dues expulsions en poc més de dos mesos i uns quants episodis polèmics (com l’enfrontament amb Iniesta) l’han posat en el punt de mira. Potser no aguanta la pressió d’haver costat 96 milions d’euros. O potser no ha paït que Messi l’hagi superat – de molt – com a millor jugador del món.

És possible que la sanció sigui ridícula. No em preocupa. El que sí que m’emprenyaria és que sorgeixi efecte tota aquesta pataleta de la premsa ultra-blanca i els àrbitres encara xiulin més a favor dels interessos del Madrid.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

0 Comentarios

Justificar un nas trencat

25 Enero, 2010 por barcelonauta

Aquesta setmana no penso perdre’m les tertúlies dels “pro-merengues habituals”. M’agradarà veure com justifiquen l’agresió de Cristiano i com critiquen la seva sanció. Vull veure si fan la comparativa entre les reaccions de Messi i les de CR96 davant les constants entrades dels rivals. (Marc Valiente va placar a Messi la jornada passada durant 5 o 6 segons). Em crida l’atenció que l’acció del nas trencat hagi estat contra el Màlaga: recordo perfectament com van repartir estopa conttra el Barça (especialment les trepitjades de Wellinton al millor jugador del món).

 

Ens agradi o no, Cristiano és un ídol per molts nens/es i adolescents. I per tant, aquesta acció és un mal exemple.

Quina sort ser del Barça!

 

PD_ Avui l’Equipe (diari esportiu francès) obre en portada amb la victòria d’Algèria. Exemple a tenir en compte per la resta de diaris esportius que vulguin captar lectors entre la població immigrant.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

0 Comentarios

Guardiola fa callar tothom

20 Enero, 2010 por barcelonauta

Sí, renova. Sí, Laporta es penja la medalla. Sí, l’afició pot respirar tranquila. Ara bé, el contracte el signarà amb el president sortint de les properes eleccions. Chapeau Pep! Una vegada més.

Tothom té el que vol: El president pot marxar tranquil i es pot apuntar el millor fitxatge de la temporada: l’entrenador de les 6 copes. Guardiola aconsegueix que el deixin tranquil, ja que la situació no s’aguantava. Cada roda de premsa girava al voltant de la renovació. Com el mateix Pep reconeix, les setmanes – ara que l’equip és fora de la Copa – s’haurien fet massa llargues. Ni tan sols podia anar tranquila un concert. Els jugadors estaven entrant en aquesta roda. I Guardiola ha dit PROU.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

2 Comentarios

Anàlisi dels 101 gols de Messi

19 Enero, 2010 por barcelonauta

Poca cosa més queda per dir sobre el “10″ del Barça. Els seus 101 gols amb només 22 anys són una proesa. En aquests infogràfic hi ha tots els detalls de les dianes assolides per l’argentí: http://www.elmundodeportivo.es/infograficos/101golesmessi.html

Mirant una de les xifres, és fàcil arribar a una conclusió: si no vols que marqui Messi, no deixis que entri a l’àrea. Ha fet 92 gols dins l’àrea. Dels que ha fet des de fora (9) 2 han estat de falta. Això vol dir que només ha fet 7 gols de jugada xutant des de lluny. Un 7%. Molt pocs.

És la prova que certifica una sensació extesa entre l’afició: que aquest equip no xuta mai des de lluny? És només un percentatge d’un sol jugador (davanter)?Per saber si es tracta d’una dada normal donada la seva posició en el camp o de si a la resta de jugadors del Barça els passa el mateix, hauríem d’analitzar el conjunt de gols que ha fet l’equip des de dins vs els que ha fet des de fora l’area. Com diu un bon amic meu: “De vegades em sembla que vulguin entrar dins la porteria i fer el gol amb la punta del cacauet“.

A veure si algú recull el repte i esposa a contar…

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

0 Comentarios

Que tremoli l’enemic

18 Enero, 2010 por barcelonauta

Que quedi clar que jo mai he estat partidari de tirar cap competició, però l’eliminació de la Copa, ara que ja és un fet, té molts elements positius:

  •  
    • D’entrada, és un torneig que el Real Madrid no pot guanyar.
    • A més, som l’equip que més copes té (25) i la darrera la vem guanyar la temporada passada.
    • Caure a vuitens t’estalvia molts partits entre setmana, la majoria a les tantes de la nit.
    • Per últim, s’ha deixat una molt bona imatge i s’ha perdut contra un arbitratge lamentable i un equip fort de 1ª Divisió.

 

Concentrats en la Lliga i la Champions, a la primera que s’ha pogut agafar distància, l’equip s’ha posat les piles i ja s’ha situat a 5 punts del Madrid. Campions d’hivern i a per totes. El recital de joc contra el Sevilla va comportar el centenari de gols de Messi amb el Barça. I el que és més important: s’ha demostrat que aquest equip té orgull i ganes de seguir guanyant títols. Tots sabem que guanyar la Champions dos anys consecutius és pràcticament impossible. Però tampoc mai ningú havia aconseguit guanyar 6 títols.

Pel que fa al tema del cap de setmana, la renovació de Guardiola – que avui fa anys – mantinc el que he dit sempre: em sorprendria molt que en Pep renovés amb la directiva actual. Jo tampoc ho faria; i menys ara després de les filtracions del contracte a la premsa i les pressions del president.

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks

2 Comentarios

Més que mai amb el Barça

14 Enero, 2010 por barcelonauta

El Barça de Guardiola ha deixat escapar el seu primer títol de la temporada. Pérez Burrull ho va posar massa difícil a l’anada. Malgrat tot, l’equip ha donat la cara (com sempre) i ha estat a punt de capgirar la eliminatòria. Caure així és un orgull. I no jugar més la Copa del Rei no és cap trauma. Ben aviat queda descartada la idea de repetir el sextet (millor). I ens ha eliminat un equip prou fort ia mb experiència en aquesta competició (no l’Alcorcón).

Ara, més que mai, suport total a aquests jugadors. Ara és quan cal reconèixer els mèrits d’aquest equip i tirar del carro: Bravo Barça. Espero que l’estadi es posi dret per rebre el millor equip que ha tingut el club en la seva història. Tot guanyat, tot per guanyar!

Comparte:
  • Print this article!
  • Twitter
  • Ping.fm
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Tumblr
  • Google Bookmarks